Traducció cantable que segueix la melodia de la versió de Garmarna, que presenta petits canvis de ritme i melodia respecte a la melodia popular recollida el 1877. He afegit un àudio de jo cantant (avís: canto normalet).
 |
| Herr Mannelig, de ZhdaNN |
innan foglarne började sjunga,
bergatrollet friade till fager ungersven.
Hon hade en falskliger tunga:
abans que les aus no refilessin,
la trol de muntanya volgué esposar un bell fadrí.
Prò sa llengua era viperina:
för det jag bjuder så gärna;
I kunnen väl svara endast ja eller nej,
om I viljen eller ej.
de bon grat us daré el que dic;
només podeu respondre'm amb un sí o bé un no,
si ho voleu o bé no.
som gå uti rosendelunden,
aldrig har det varit någon sadel uppa dem,
ej eller betsel uti munnen.
que galopen al bosquet de roses,
cap sella no han dut mai al damunt de llur llom,
ni tampoc cap brida a la boca.
som stå mellan Tillö och Ternö;
stenarna de äro av rödaste gull,
och hjulen silverbeslagna.
que entre Tillö i Ternö es drecen;
llurs pedres són de l'or més roig que hàgiu vist mai,
i llur roda és argentada.
som klingar (ut)av femton guldringar;
o strida huru I strida vill,
stridsplatsen skolen I väl vinna.
té dotze anells d'or que dringuen sempre;
i combatrà per vós seguint vostra voluntat,
en batalla vencedor sereu.
den bästa I lysten att slita;
inte är hon sömmad av nål eller trå,
men virkad av silket det vita.
el millor que voldríeu dur;
no ha estat teixit amb agulla ni amb fil,
sinó que és de seda ben blanca.
om du vore kristelig qvinna,
men nu så är du det värsta bergatroll
av Näckens och djävulens stämma.
si tu fossis dona cristiana,
prò no ets altra cosa que una impia trol,
filla de les Nix i el Diable.
hon rister och jämrar sig svåra:
hade jag fått den fager ungersven,
så hade jag mistat min plåga.
lamentava i planyia son fat:
si hagués reeixit a esposar el bell fadrí,
mes penes haurien finit.
Cançó cantada
 |
| Herr Mannelig, de Julia Alekseeva |
Comentari
Tot i que la balada es va recollir el 1877 (Södermanlands äldre kulturhistoria, de H. Aminson, extracte), és probable que sigui més antiga. El topos és força comú en la literatura escandinava. Amb l'avenç del cristianisme, el paganisme va anar quedant relegat, i els éssers ancestrals maldaven per no restar oblidats. Obtenir l'amor d'un cristià feia que l'esperit guanyés una ànima i, per tant, la possibilitat de la salvació eterna.
Aspectes lingüístics
El text suec conté lògicament arcaismes. El que salta més a la vista és la morfologia verbal, pràcticament inexistent en suec modern, per al tractament de vós (I):
- Els imperatius de 2p pl. (troloven, ara trolova).
- El present plural (kunnen, skolen, äro; ara kan, ska/skall, är). Äro encara es feia servir fins als anys 50 (vi äro, de äro - som, són).
El subjuntiu passat (toge emot < ta emot) es considera obsolet, no arcaic. Casos com el de vore són subjuntiu que encara es fa servir en suec modern.
També hi ha arcaismes en paraules com huru (ara hur), eder (ara er), kristelig (ara kristlig, i més comunament kristen). La negació també es fa només amb ej, més poètic i formal que inte.
L'ortografia també l'he regularitzada. Exemples: trolofven > troloven, gifva > giva, tolf > tolv, af > av, silfver > silver, gerna > gärna, saddel > sadel, qv- > kv-, -ne > -na.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada