Un àlbum de dungeon synth del 2018, Örnatorpet és una banda sueca de dungeon synth fundada el 2018, i composta d'una sola persona! Aquest àlbum és el seu àlbum de debut i honestament és una meravella. Aconsegueix evocar una història que potser algú hauria pogut escriure, en un món de fantasia lleugerament fosc que recorda Suècia.
Originalment es va publicar com a casset, amb aquesta portada:
Més endavant es va tornar a publicar en disc, sense cap canviament de so:
1. Ur Smedjan 03:37 (de la forja)
2. Den Nattliga Balen 03:53 (el ball nocturn)
3. Förödelsen 02:12 (la devastació)
4. De Tappra Få 05:16 (els pocs coratjosos)
5. Det Nalkande Slaget 01:38 (la batalla s'acosta)
6. Segersång 04:12 (cant de la victòria)
7. Efter Strid (Vinterfrid) 04:19 (després de la batalla [calma hivernal])
8. Stora Köldens Vaggvisa 05:33 (cançó de bressol del gran fred)
9. Bäckens Serenad 06:41 (serenata del rierol)
Els títols de les cançons ens narren una batalla i el que ocorre abans i després. Les forges del regne —o el fortí— es preparen per a la batalla amb un arpa que teixeix una melodia aprestant, però no gaire, amb els repics de la forja de fons a «ur smedjan». Abans de la batalla, emperò, hi ha la calma de «Den nattliga balen», que fila un ball de ritme constant, amb repics que també recorden la forja, i amb una melodia repetitiva. Un cop acabat el ball —que bé pot ser una metàfora del camí cap a la batalla—, les trompetes ens anuncien la carnatge i la mortaldat que assolaran el camp de batalla quan els guerrers xocaran: «förödelsen»; no hi ha res d'èpic en la melodia, es tracta de la constatació de la cruesa de la guerra, de l'anticipació del que vindrà.
D'entre tots els guerrers, uns pocs coratjosos, «de tappra få», segurament avancen al capdavant de la host, mirant d'enardir els ànims i preparar els cors per a la batalla que s'esdevindrà, amb encara més trompetes i tambors de guerra que volen mantenir el ritme. Una batalla que cada cop és més a prop i s'acosta, «det nalkande slaget»; aquí els vents adopten un to més èpic, no tant cruent, però si de pura expectació del que s'està a punt d'esdevenir. I descobrim que el que s'esdevé és la victòria, «segersång». La tensió s'afluixa, els ànims es recuperen. Tot i que segurament hi ha hagut molts caiguts, l'alegria de poder tornar a casa i d'haver vençut superen amb escreix la tristor i la crueltat del camp de batalla. L'eufòria de la victòria s'allarga també quan tornen a casa (04:12), i s'organitzen festins. Després que l'embriaguesa ha passat, ve l'hivern, «efter strid (vinterfrid)», i la gent el pot passar en calma, atès que han emergit victoriosos del conflicte.
Tanmateix, l'hivern és dur, tant dur que sembla que bressoli enmig de les borrasques i les tempestes de neu que aïllen les comunitats, «stora köldens vaggvisa». L'estació s'allarga i s'allarga i sembla que no s'acabi mai; tot és somort i atenuat, res es belluga... Fins que possiblement el bon temps va tornant, i el galant pot cantar una serenata a prop del rierol, celebrant la nova estació, «bäckens serenad».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada