Les 15 poesies (no tankes) següents conformen un dels capítols de l'antologia de que recull les poesies que Akiko Yosano va publicar entre 1901 i 1928 a diferents revistes literàries.
Cosmos
Una flor de cosmos riu.
Amb pesantor,
el sol s'hi asseu al damunt.
I, per algun motiu, el gràcil cosmos
no es doblega gens ni mica
sota el pes de l'astre.
Mans
Les mans llordes, dures i nuoses
d’un pagès ancià,
si les miro em semblen
el fumat bru
del ginseng,
són les mans del treball de debò,
les mans de la pregària de debò.
Quimono
Si tens dos quimonos
treure-te’n un és fàcil.
No digueu que és una cosa evident.
De les dues peces que ara tenim aquí,
cada peça per a un nombre de deu persones,
què n’hauríem de fer, al final?
Vermelló
Quan refrego el vermelló en la pedra per a la tinta,
de sobte el sol vermell corall
que surt de la boira parisenca
il·lumina amb un raig la cortina del meu estudi,
i aleshores es converteix en la mirada embriagada
de la reina Yang Guifei1 d'en Mei Lanfang2.
[Soliloqui]
El mosquit
O, mosquit, davant teu
el cor covard dels humans
esdevé una lupa
i un altaveu
de la il·lusió d’un vampir
i del sospir d’un dimoni amb forma de dona.
Saltamartins
M’agrada agafar molts i molts saltamartins
i mantenir els punys ben closos.
Dins les mans,
com dir-ho, la resistència animada
d’aquests insectes
és gairebé com la presó de la Bastilla.
Arnes
Si veniu a la llum, morireu,
si veniu a la llum, morireu.
O, instints estults dels insectes,
durant quantes desenes de milers d’anys
voleu posar a prova la condemna de la foguera?
Arnes, i també les dones.
Campanetes
Les campanetes turquí clar,
l’instant en què les miro,
veig el bell mediterrani
i viatjo en el Hiranomaru3.
Després, se m’apareix el formós
Naixement de Venus de Botticelli.
El gripau
En aquesta nit estiuenca algú ja s’ha acomiadat i retirat,
es tracta de l’honorable cap de la companyia teatral d’insectes.
«No canto pas, jo,
però contempleu la meva actitud.
Àdhuc entre els honorables crítics acadèmics humans
n’hi ha molts com jo!»
Escarabats joiell
Ja no hi ha cap noia
que guardi una parella d’escarabats joiell en una capsa.
La moda del celadont4 no és pas cap degeneració, sinó més
aviat quelcom de trist.
Que les noies d’ara no sentin res
és més trist
que els escarabats joiell siguin verinosos.
Solitud
A la fi ja em sento sola,
no estar amb ningú em fa sentir sola
encara que olori roses, em sento sola
encara que parli amb tu, em sento sola
encara que agafi el pinzell i escrigui, em sento sola
i cantar ben fort em fa sentir encara més sola.
El niu de l’ocellet
Quan a terra hom ja veu les fulles caigudes,
a les copes altes del meu jardí
el niu d’un ocellet em crida.
No hi ha rastre de cap ocell que s’hagi envolat,
al niu dels ocellets, només s’hi posa la boira
al niu dels ocellets, només hi toca el sol.
La filla petita
La meva Fujiko té nou anys
i és delegada del consell escolar,
de nit es desperta sola
i crida els pares del bressol estant:
«El futon ha tornat a caure».
Fujiko meva, no te’m constipis.
1 Consort imperial de la dinastia Tang (s. viii) molt famosa. Se la coneix com una de les quatre belleses de la Xina antiga.☝
2 (1894-1961) Cèlebre cantant d'òpera xinesa que interpretava rols femenins en el teatre xinès.☝
3 Vaixell famós de mercaderies i passatgers que anava fins a Europa. Va ser enfonsat per un submarí alemany el 1918.☝
4 Porcellana vidrada d'un to verd blavenc característica de la Xina.☝
